domingo, 30 de octubre de 2016

Gaudí, un fenómeno social y económico sin fin

Los edificios del arquitecto baten récords de visitas y sus obras protagonizan subastas

El banco que creó para la Colonia Güell se vendió esta semana por 400.000 euros




Pieza de hierro en forma de dragón o ave que se subasta el próximo día 2 ARTE SUBASTAS BILBAO

Antoni Gaudí (1852-1926) es el único arquitecto del mundo que tiene siempre enormes colas de turistas a las puertas de sus edificios. En Barcelona, donde se concentra la mayor parte de sus construcciones, entre ellas siete catalogadas como Patrimonio de la Humanidad —el Parque Güell, el Palacio Güell, la Casa Milà (La Pedrera), la Casa Vicens, la fachada de la Natividad y cripta de la Sagrada Familia, la Casa Batlló y la cripta de la Colonia Güell, esta última en Santa Coloma de Cervelló—, sus obras son el primer motor turístico, pulverizando cada año las cifras del anterior. 
En 2015 recibió 8,2 millones de visitantes. Solo la Sagrada Familia sumó 3,7 millones, una cifra que, además de convertirlo en uno de los monumentos más visitados de España, permitió acelerar de forma vertiginosa los trabajos de construcción, gracias a un presupuesto anual de 25 millones de euros provenientes de las entradas. Estará acabado en 2026.
Pero no siempre ha sido así. Durante décadas Gaudí y sus obras han sido denostados y acusados, también por los barceloneses, de una apariencia excéntrica y hortera. Sin embargo, ahora, todo lo gaudiniano vive un momento de esplendor. El pasado miércoles Christie’s de Londres subastó uno de los 20 bancos que el artista creó para la cripta de la Colonia Gaudí por casi 400.000 euros, tras doblar su precio de salida. El banco forma parte de los cinco que en 1972 vendió el párroco de entonces para instalar algo tan terrenal como la calefacción en la iglesia.
 Los vendió por 10 millones de pesetas y, tras perdérseles la pista, han ido aflorando, a cuentagotas, a lo largo de los años: uno pertenece desde 1976 al MoMA de Nueva York, un segundo fue comprado en 1977 en París y acabó en 1993 ingresando en el Museo de Orsay y los otros tres han aparecido y se han vendido en diferentes casas de subastas; en 2011 (Sotheby’s de París por 384.750 euros), 2015 (Christie’s de Nueva York por 182.447 euros) y el último, el que se vendió esta semana.

Fetichismo

“El precio alcanzado es una muy buena noticia en un mercado que está de capa caída”, asegura Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida y experto en el mundo de las subastas, que mantiene que, como ocurre con los grandes artistas, hay cierto fetichismo alrededor de las obras de este creador que hace que crezca su cotización. “Gaudí realizó piezas más vanguardistas que otros modernistas como Gaspar Homar o Joan Busquets. El mayor problema es el de la atribución, ya que muchas piezas no se sabe con seguridad si las hizo él o alguno de sus seguidores”, añade Velasco. Y recuerda el caso del banco de piedra de Reus que sus dueños querían vender en 2012 por dos millones de euros asegurando que era una creación de Gaudí, pero que se quedó sin comprador en Sotheby’s de París tras presentarse al final como “atribuido a”, pese a que partía de un precio de solo 100.000 euros.






El banco diseñado por Gaudí para la Colonia Güell de Santa Coloma de Cervelló que se vendió en Londres. CHRISTIE'S


Es el mismo problema que destaca Luis Gueilburt, uno de los mayores especialistas en el mobiliario del artista. 
“Hace falta una fundación como la que tienen Tàpies, Miró o Dalí, que controle todo lo relacionado con Gaudí, que establezca qué es una creación suya y vele por la conservación de sus edificios. Eso es lo único que alejaría las dudas y permitiría conseguir mejores cotizaciones”, defiende el especialista, que se alegra y mucho de que se subasten sus piezas. “El hecho de que Gaudí esté en el MoMA o en Orsay lo equipara a los grandes creadores, es muy bueno que se vendan sus obras, que esté en el mercado del arte y que se conozca en todo el mundo”. Para Gueilburt, no obstante, el precio alcanzado por el banco no es alto: “Se trata de una pieza de la que existen solo cinco ejemplares, es como un grabado de Durero, que no es único, pero tiene las copias limitadas, y por un durero seguro que se paga mucho más”.
El 2 de noviembre volverá a subastarse una obra de Gaudí. En este caso se trata de una pieza de hierro forjado de 108 centímetros con forma de dragón rampante. La vende Arte Subastas Bilbao y parte de 60.000 euros. “Cuenta con un certificado de autenticidad y todos los permisos de exportación, por lo que esperamos que alcance una cotización mucho más alta si se interesa el mercado 

jueves, 27 de octubre de 2016

Juan José Lahuerta ¿Cal rescatar Gaudí del seu propi èxit"



El PAIS,Edicio Catalunya  Quadern Pag 7 Sección Cultura  27/10/16
 


ENTREVISTA
Juan José Lahuerta ¿Cal rescatar Gaudí del seu propi èxit"













Juan José Lahuerta a la seu de la Càtedra Gaudí de l'ETSAB-UPC, al campus de la Diagonal de Barcelona. / albert garcia



JUAN JOSÉ LAHUERTA Nou director de la Càtedra Gaudí de la UPC
¿Cal rescatar Gaudí del seu èxit"
José Ángel Montañés



Després de tres anys, l'arquitecte i historiador de l'art Juan José Lahuerta (Barcelona, 1954) ha deixat de ser cap de col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i s'ha incorporat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica (ETSAB). ¿Enyorava la tarima, els estudiants, les classes i escriure", explica aquest elegant professor amb aspecte de savi que llueix ulleres retro com quevedos. El 2 de novembre serà, oficialment, director de la Càtedra Gaudí.
En aquests anys Lahuerta ha fet un tomb al MNAC, tot presentant l'art modern fugint de les explicacions on les avantguardes són les protagonistes i mostrant la complexitat del moment. Tot i l'èxit, que ha portat a augmentar en un 15% el nombre de visitants, Lahuerta creu que Barcelona no ha entès encara que el MNAC és el seu museu. ¿Fer una exposició amb 50 picassos és fàcil, si tens diners. El que és difícil és articular un discurs que serveixi per
comprendre què ha estat l'art modern i la posició que han tingut els artistes en la societat i la burgesia que necessitava símbols on reconèixer-se". Lahuerta seguirà vinculat al MNAC com a assessor extern comissariant exposicions com Picasso romànic, amb 40 obres del malagueny en diàleg amb els absis romànics, mentre que el 2017 hi haurà nova presentació de Renaixement i Barroc i es plantegen canvis en el romànic i el gòtic. ¿Cal anar cap a la col·lecció única del MNAC".
Però ara se centrarà en Gaudí, un vell conegut de Lahuerta, del qual és un gran especialista (també de Dalí). El primer que vol és integrar la càtedra, creada el 1956, a l'ETSAB. ¿Han tingut una vida al marge". També establir un programa d'investigació i inventariar el seu ric patrimoni, com les 40.000 plaques fotogràfiques del segle XIX i XX. Però el seu projecte va més enllà de Gaudí: ¿Amb el fons, un dels millors del món en la seva especialitat, la càtedra ha de ser un centre d'estudis de l'arquitectura del segle XIX i XX, no un centre vuitcentista que es passa la vida intentant saber de quin
color portava els calçotets Gaudí el dia 2 de gener de 1893".
Segons Lahuerta a Gaudí l'han perjudicat moltes coses, com ara el que la majoria dels seus treballs estiguin en mans privades. ¿A Gaudí cal rescatar-lo del seu propi èxit, hi ha d'haver un control patrimonial dels seus edificis, exigir que la seva explotació reverteixi a la ciutat, cosa que no passa. La pressió que pateixen edificis com la Pedrera i la Casa Batlló és tal que els porta a desaparèixer en sentit físic, perquè s'han fet reformes per adaptar-los a la multitud que el visita diàriament i en el sentit profund: són edificis d'habitatges que es van buidar per convertir-los en centres turístics. Les reformes dels inquilins tenien dimensions domèstiques, ara són monumentals".
L'èxit actual de Gaudí radica que ¿va crear edificis que tenen molt a veure amb l'estètica de les multituds, la de la naturalesa petrificada del mar i les novel·les de Jules Verne, i aquestes estètiques no han canviat". I l'enfronta a arquitectes com Le Corbusier, el qual també coneix: ¿Un elitista davant les obres del qual cal pre
guntar mil vegades què signifiquen i acabes derrotat". No obstant això, Lahuerta creu que el que perdura i ven és la cara amable de Gaudí: ¿S'explica que és un artista mediterrani de formes naturals, però en realitat va ser un senyor reaccionari, ultramuntà, catòlic intransigent que treballava per a una burgesia de Barcelona, que és la ciutat de les bombes i la violència extrema, escenari de la lluita de classes per excellència. De fet, la Sagrada Família és el temple expiatori de la ciutat i els pecats de la ciutat són la lluita de classes".
A Gaudí, explica, cal estudiarlo perquè guarda moltes respostes i admirar-lo, cosa que permet que tinguem ganes d'estudiar-lo. No venerar-lo: ¿No cal venerar a ningú perquè crea una ceguesa que impedeix conèixer el que tens al davant". També criticar-lo. ¿Si estudies a algú sense prejudicis, ja estàs criticant d'entrada. El problema és que hi ha molts prejudicis, i a Gaudí se li ha construït una crosta que cal trencar per conèixer-lo bé a ell i la seva obra".
En el tema de la Sagrada Família és radical: ¿Només és de
Gaudí la façana del Naixement, la resta és una obra neogaudiniana que han fet altres. Hi ha dibuixos i plànols que s'han anat traient d'aquí i d'allà; indicis, però l'obra de Gaudí es transforma en el seu procés, i el que han fet, que no han diferenciat de l'original, és un projecte congelat, més o menys inventat. Jo hauria deixat les quatre torres i la porta gegant".
En el seu últim llibre, Fuego y Cenizas (Tenov), planteja un Gaudí gens artesanal lligat a la
¿Hi ha molts prejudicis sobre l'arquitecte. S'ha construït una crosta que s'ha de trencar"
¿Se l'ha d'investigar baixant a estrats profunds, no amb focs artificials"
industrialització. ¿En els seus escrits de joventut defensa les possibilitats de la indústria. Gaudí no té nostàlgia d'allò medieval i creu que els artesans ja no són capaços de fer bones obres. El problema és com s'ha explotat", i explica que la reixa de la Casa Vicens està formada per una estructura metàl·lica en xarxa a la qual se solda un full de margalló repetida.
Pel que fa a l'expectació que genera l'aparició de noves imatges de Gaudí, creu que és ¿per fetitxisme lligat a l'explotació comercial, al Gaudí mercaderia. Està bé veure una nova foto seva, però no és transcendent ni decisiu. No es busca des del punt de vista de la investigació; es busca per l'efecte". Passa el mateix amb l'aparició de nous edificis: ¿Com que hi ha una necessitat d'explotació i el mercat de Gaudí és petit, cal seguir-lo explotant, caldrà seguir inventant. La investigació ha d'anar baixant estrats profunds, no en focs artificials que ens diuen sempre el mateix", remarca l'investigador. ¿No veig cap sentit a les coses que han sortit últimament, perquè no hi ha una explicació científica ni un objectiu de coneixement. Passa com amb els buscadors d'or que, veien miques del metall on no n'hi havia". Lahuerta conclou dient que no té previst col·laborar des de la seva càtedra amb la recentment creada a la Universitat de Barcelona.

.......................................
Una entrevista sincera y sin tapujos, magnifico trabajo al que ya nos tiene acostumbrados José Angel Montañés